PSICOLOGIA INFANTIL

Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH)

El TDAH és un trastorn de caràcter neurobiològic originat a la infància que implica un patró de dèficit d’atenció, hiperactivitat i/o impulsivitat des d’una edat primerenca (abans dels 12 anys) amb una intensitat i freqüència superior a la normal per a l’edat i l’etapa de desenvolupament del nen, interferint en dos o més dels àmbits: escolar, familiar i social. No tots els nens amb el trastorn manifesten els mateixos símptomes ni amb la mateixa intensitat.

Enuresi

L’enuresi o incontinència urinària consisteix en l’emissió repetida d’orina de manera involuntària durant el dia o al llit durant la nit. Perquè es consideri una malaltia ha de produir-se almenys dues vegades cada dia durant un mínim de tres mesos consecutius i en nens majors de 4 anys.

Encopresi

L’encopresi infantil o incontinència fecal es defineix com l’evacuació de femta, de manera reiterada, involuntària o intencionada, en llocs no apropiats per a aquest propòsit (inclosa la roba interior), en un nen major de 4 anys que ja havia après a controlar esfínters per a defecar i ja era capaç d’anar sol al bany. Es considera que hi ha encopresis quan aquests episodis es repeteixen diverses vegades al mes durant almenys tres mesos.

Fòbies Específiques

Una fòbia és un trastorn psicològic que es caracteritza per l’aparició de por o ansietat intensa, irracional i desproporcionada davant d’objectes o situacions concretes, com per exemple davant de situacions com anar en avió, a les altures, als animals, a les injeccions, a la sang, etc. L’objecte o la situació fòbica s’eviten o es resisteixen activament amb por o ansietat elevada, generant malestar clínicament significatiu i afectant l’esfera social, laboral, familiar i altres àrees importants de la vida del subjecte.

Assetjament escolar o Bullying

L’assetjament escolar (també conegut com bullying) és qualsevol forma de maltractament (psicològic, verbal o físic) produït entre estudiants de forma reiterada tant a l’aula com fora d’ella, generalment a través de les xarxes socials. El subjecte maltractat queda exposat física i emocionalment davant el subjecte maltractador, generant-se com a conseqüència una sèrie de seqüeles psicològiques. És comú que l’assetjat visqui terroritzat, eviti anar a escola i que es mostri molt nerviós, trist i solitari en la seva vida quotidiana. En els casos d’assetjament escolar cal fer un treball terapèutic tant amb la víctima com amb l’assetjador.